Gonçal

Gonçal àlies el calb… mai he sabut del perquè del malnom.

Amb Gonçal havia coincidit alguna vegada i si alguna cosa li caracteritza és que sempre aquesta de conya els riures estan garantits.

Ens amenitzo tot el dia amb els seus riures, fotos, s’avançava per a fer-nos fotos i com oblidar la seva “crioteràpia”.

Enguany és una de les absències i se’l trobarà a faltar.

Aquest és el seu relat de l’Onco

Tothom a les nostres vides el càncer ens ha tocat ja sigui amb familiars,amics o coneguts .

Jo vaig ser dels últims per no dir l’últim en apuntar-me i puc dir que vaig disfrutar com un nen petit.

Sacrifici, patiment, orgull, persistència, por, alegria i molts més adjectius que poden significar els 100km que vam fer per etapes.

Gràcies a tots els meus companys/es, en especial l’equip de suport que van estar en tot moment al nostre costat .

El record que se’m posa la pell de gallina es l’arribada fent una rotllana cantant(va ser espectacular).

Visca Runners Espanyol i Visca L’Espanyol!!

Gonçal López 

Equip 21