El corredor lent.

Mai em va agradar córrer, no li veia la gràcia, fins que per salut vaig començar a fer exercici diàriament a casa, vaig reprendre la meva afició per la bicicleta de muntanya i a poc a poc va millorar la meva salut i el meu físic. Al cap de més o menys un any un amic em va animar a apuntar-me a una carrera popular de 5 km, a principis de desembre, tenia 6 setmanes per a preparar-la, però per un tema laboral no podia fer-la, però em va animar a fer una altra a l’abril, la qual tenia molt de temps al davant per a preparar-la, vaig baixar un pla d’internet vaig començar a fer-lo i vaig veure que com a màxim podia aspirar a fer-la sense caminar, la vaig aconseguir fer els 5 km en 38 minuts, corrent sempre, sense desanimar-me, en travessar la meta el primer pensament va ser: la següent en menys temps. Vaig continuar entrenant, pel meu compte, amb plans d’internet, amb més o menys constància, a causa dels viatges laborals. Un dia desdejunant vaig llegir una nota en la premsa que em va cridar l’atenció i que més o menys venia a dir:

Ets Perico? T’agrada córrer? I una adreça de correu.

Abans d’acabar el cafè ja havia escrit al correu, a partir d’aquí el fet de córrer es va tornar una forma de vida, vaig conèixer a gent meravellosa, que sempre m’ha animat a seguir, a millorar, mai ningú ha rigut de la meva poca velocitat i sí que m’han felicitat per la meva constància, s’han ofert a ajudar-me amb els entrenaments, m’han fet de llebre en les carreres i hem passat molt bones estones juntes. Ara viatjo menys, però quan ho faig, el primer que preparo és l’equip de córrer, que un sopar, mel puc saltar, però un entrenament no.

Ara gràcies a tots soc una mica menys lent, però sóc lent molta més distància. Espero que aviat puguem veure’ns en una prèvia, durant o en la post carrera, asseguts al voltant d’una taula amb braves i el que us vingui de gust beure.

Per cert un dels avantatges de ser lent és que en la meta et reben molts companys, perquè ningú marxa fins que arribem tots.

Alfonso Cayuela.