Victor

Víctor també conegut com la navalla suïssa, que et serveix per a un trencat com per a un descosit.

Incansable, encara que a vegades esgotador, sempre està tirant del carro i sempre és aquí.

Enguany ho trobarem a faltar.

Us deixo amb les seves impressions de l’Onco.

La paraula és agraïment, dos companys de l’EGB, en un període d’un any varen ser diagnosticats, amb càncer, en forma de metàstasis, abans dels 50, i jo vaig estar en aquell moment de la seva vida, i es varen convertir amb amics per tota la vida.

Fer l’onco, era, donar les gràcies a estar al costat d’ells. L’experiència fou única, per això, vull assaborir-la, un parell d’anys, per tornar a fer-la, no sé quan…

El meu recel per estar amb tot moment, com anaven físicament i psíquicament els meus companys, va provocar que descuides el dorsal a la primera posta, o “robar” menjar pels meus companys de suport en algun avituallament. Molta complicitat i molt sacrifici per part Dels companys que varen tirar la cursa endavant, tot i que amb molta dificultat, vull destacar a Antoni, Alfonso i Wendy, els admiro.

I sobretot riures, riures i molta emoció al final. Ahhh!!! Un milió de gràcies a tots els que varen estar animant, ajudant i donant-nos afecte i sentiment. Un record?? Les coques del Pere de Vic.

Increíble!!!

Víctor García.

Equip 21.